| a | a | ||||
![]() |
![]() |
||||
![]() |
|||||
|
1es Jornades dArts Visuals i Educació. Nous Reptes per al segle XXI |
|||||
|
COMUNICAT Els dies 28 i 29 de maig de 2004 s'han celebrat les 1es Jornades dArts Visuals i Educació. Nous Reptes per al segle XXI a l'Ateneu Barcelonès. Ha estat un espai per a debatre i comunicar experiències, i totes elles han tingut interessants punts de confluència, convergint globalment en la necessitat de dotar els ensenyaments artístics i visuals d'una nova dimensió que implicarà també un canvi cultural i organitzatiu. Han assistit a les Jornades al voltant d'unes cent persones. Agraïments també a lHonorable Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya Sr. Josep Bargalló i Valls , per l'interès que va mostrar des del primer moment per aquestes Jornades, i per fer possible la representació institucional en les mateixes. Properament publicarem en aquesta web les conclusions d'aquestes Jornades. Antonio Aguirre Degà Barcelona, 30 de maig de 2004 A |
![]() |
||||
15:15 15:45h. COMUNICACIONS
Sala Verdaguer: 17:15- 18:15h. TAULA RODONA MODERA: Dra. Rosa Gratacós. Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de lExpressió Musical, Plàstica i Corporal. Unitat dArts Plàstiques.
Finalització de les Jornades. |
|||||
|
L'equip de coordinació de les 1es Jornades d'Arts Visuals i Educació. Nous reptes per al Segle XXI, ha elaborat les següents conclusions: De la realització d'aquestes jornades és desprèn la necessitat d'un canvi estructural del sistema educatiu per adequar-se a les noves demandes de la societat contemporània. Conferències i comunicacions Ha hagut un ampli consens en: 1. considerar l'actual estructura educativa antiquada i obsoleta. 2. defensar noves propostes de canvi a nivell pedagògic, d'estructura horària, d'espai, de recursos humans i materials... 3. la necessària interrelació dels centres educatius amb la societat. 4. el reconeixement que mereix l'Educació de les Arts Visuals dins la comunitat educativa i la societat actual. 5. la necessitat que les persones siguin educades en aquest àmbit. S'apunten entre d'altres, els següents aspectes que poden redefinir i reorganitzar l'educació artística a l'ensenyament: - Potenciar la dinamització de l'Àrea. Aquesta ha de tenir un caire rupturista amb les estructures educatives existents, les quals evidencien una fossilització dels àmbits disciplinaris tradicionals. - Valorar l'aportació que fa l'EVP per actualitzar l'ensenyament de les arts visuals des d'uns espais educatius innovadors. - Reconèixer i potenciar el valor integrador que aporta al conjunt de l'educació, l'Educació Visual i Plàstica. - Necessitat de que l'administració es sensibilitzi vers l'importància i la funció dels ensenyaments artístics i visuals. - S'apunten diversos camins en la pedagogia de l'àrea amb punts de confluència que comencen a marcar una tendència i una visió comuna del conjunt de necessitats. Aquests camins contemplen d'una banda la necessitat d'educar en l'art (com una forma nova i diferent de copsar, entendre i reflexionar el context social, cultural i polític), i de l'altra la d'educar amb l'art (utilitzant el cos teorètic dins el currículum que permeti aglutinar i/o relacionar objectius transversals dins totes les altres àrees d'aprenentatge). Taules de debat Els ponents han anat exposant les diferents problemàtiques de cada vessant, àmbit disciplinar i nivell educatiu concret, i han posat de relleu la necessitat de renovar i potenciar els ensenyaments artístics i visuals. També es desprèn la necessitat de cohesionar l'estructura que representa els ensenyaments reglats i no reglats, el món laboral i les institucions culturals. D'aquest punt també es deriva la necessitat de que la societat disposi d'una educació artística i visual adequada i suficient. Les tecnologies han canviat els processos d'aprenentatge, de comprensió, i d'intervenció en el món. La dinamització i producció cultural com a part de les noves relacions de civilització passa pels nous mitjans de comunicació i creació tecnològics. L'ensenyament de les arts visuals, ha de ser capaç d'integrar aquestes tecnologies en el desenvolupament de les noves propostes didàctiques. En resum Estem en un moment on la re-ubicació del paper d'Europa en un món de relacions globalitzades que genera una nova societat amb unes noves perspectives, noves dinàmiques i noves exigències de les quals el sistema educatiu no pot quedar al marge d'aquesta evolució i no pot quedar aïllat amb estructures i rituals del passat. En aquest nou panorama educatiu es desitja un paper de l'ensenyament artístic amb un protagonisme més important a l'educació integral; amb els mitjans i recursos materials i humans adequats, i amb un professorat en constant renovació pedagògica i cultural, al servei d'aquest canvi global. Finalment, a partir de les diverses intervencions, s'ha creat un clima d'esperança que confia en els principis i actituds de les noves administracions, tenint en compte els canvis polítics i la nova concepció educativa. |
|||||